SHII, VERSIÓ FEMENINA DE LA WII

Demano perdó per avançat a tot el col·lectiu femení pel vídeo que veureu a continuació. Prometo que l'esborraré en un periode curt de temps:

HUMOR FI

Hola a tots:

He descobert una pàgina que conté dosis diàries d'humor gràfic força fi (bé, venint de mí, tampoc cregueu que el nivell humorístic és espectacular, però m'hi identifico força).

Com comprendreu no puc revelar la font d'on provenen els acudits, jeje.

Apa disfruteu, i si agraden us aniré deleitant.

CANÇÓ BONICA 2

Una altra cançó que m'agrada especialment. El mateix Bireli Lagrene té una versió del tema Wave que és genial, però malauradament no l'he trobat.

EL SECTOR IMMOBILIARI PETA

Bones:

Avui vull fer-me ressò d'una notícia publicada en diferents mitjans de comunicació que trobo que és força significativa, i que em porta a fer una profunda reflexió sobre la societat en general.

La notícia la teniu enllaçada en el següent link:

http://www.3cat24.cat/noticia/273375/economia/Un-grup-de-promotors-ofereixen-uns-2000-pisos-a-preu-de-cost

Si no teniu hipoteca, segurament, a l'igual que jo, estareu contents d'haver llegit aquesta notícia. Després de llegir-la m'han vingut tot d'idees al cap, que a continuació us exposo:

1-Els promotors necessiten vendre els pisos.

2-Per vendre els pisos, de moment, plantegen la venda de pisos a preu de cost.

3-La crisi del sector immobiliari acaba de començar, i segurament s'agreujarà en els propers anys

4-Qui riu últim....

Si analitzem a grans trets l'evolució del preu dels pisos, segurament estarem d'acord que d'uns 3 o 4 anys cap aquí comprar un pis ha estat un acte de covardia/valentia; m'explico: dic covardia perquè molts dels que han comprat pis durant aquest període ho fèien baix el convenciment de que si no compràven aleshores ja no ho farien més, ja que els preus cada cop els fèien més inaccessibles, i posteriorment requerien una gran dosi de valentia perquè veient els preus que s'han assolit en aquests anys cal ser molt agosarat per embarrancar-se amb una hipoteca (us parlaria de gent que destinen gairebé 3/4 del seu sou a pagar la hipoteca). Durant tot aquest temps m'he sentit un bitxo raro pel simple fet de no fer com la resta del món mundial i no he pogut comprar-me un pis; suposo que tal desventura es deu al fet que encara no tinc unes condicions laborables suficientment estables i ben remunerades com per plantejar-m'ho de manera individual, o directament no he trobat cap persona que em donés el suport suficient per fer-ho (digues-li parella estable, digues-li braguetasso). Ara mateix, i veient com està evolucionant el mercat, ara que tot just el sector immobiliari li comença a veure les orelles al llop, m'alegro molt d'haver tingut aquesta desventura de no haver pogut comprar el pis.

Un altre aspecte molt significatiu que he extret de tot això és que realment ens hauríem de plantejar fins a quin punt la població, la societat en general, està exercint el seu poder com a consumidors finals que som, m'explico amb un exemple: la baixada de preus que s'està produint i que espero que s'accentui es deu al fet que la situació dels preus ha estat, fins a l'actualitat, insostenible, de manera que la baixada de vendes de pisos ha fet replantejar la política de preus als promotors, de manera que estan prenent mesures com la que realta la notícia enllaçada. La relació causa-efecte està clara: els consumidors finals no compren, el preu dels pisos descendeix. La qüestió és que la frenada en la compra de pisos no ha estat per voluntat de la gent sinó per impossibilitat de comprar, tot i que, per què en un moment donat no ens hauríem pogut plantar tots i decidir no entrar en aquest cercle abusiu? Segurament el resultat hauria estat el mateix: frenada dels preus i baixada en cas necessari. Suposo que això no ha succeït perquè no tenim consciència col·lectiva, i en el fons només ens ocupa allò que ens afecta a nosaltres mateixos com a individus. Crec que situacions com aquesta ens ha de fer adonar que col·lectivament podem tenir les regnes de moltes coses que ens afecten quotidianament, i que ni tans sols ens plantegem. Fa temps que somnio que un dia, en un peatge d'autopista, ens posarem d'acord tots els conductors i decidirem no pagar peatge, sense importar-nos el temps que hàgim d'estar aturats, amb l'única determinació de que ens deixin passar gratuïtamento facin venir els antidisturbis (tinc pensaments estranys, ho sé).

Tan de bo que la baixada de preus es prolongui durant un bon temps, i potser aleshores em plantejaré comprar-me el meu cau on viure. Mentrestant seguiré pagant un lloguer més o menys assequible en un context de lloguers abusius.

Per últim, només dir-vos que en el moment d'introduir aquesta entrada al blog, dubtava sobre si havia de comentar aquesta notícia o bé la que us enllaço a continuació. Ja em direu.

http://www.adn.es/deportes/20080422/NWS-1255-Carlos-Sainz-atropella-copiloto-rival.html

Salutacions

LA FUNCIÓ DELS BOSCOS COM A CAPTADORS DE CO2?

RADIO DE LASTFM

US RECOMANO QUE ENTREU AL MEU PERFIL I ESCOLTEU LA MEVA RÀDIO DES D'ALLÀ. NO SÉ PER QUIN MOTIU, SI L'ESCOLTEU DIRECTAMENT DES DEL BLOG, ESCOLTAREU ALGUNA MÚSICA QUE NI EN EL PITJOR DELS MEUS SOMNIS ESCOLTARIA.

UNA BONICA CANÇÓ